I doncs, quina és la notícia?

I doncs, quina és la notícia? Quatre diaris. Quatre portades. Quatre titulars. La mateixa notícia. Segur? Jo no ho puc saber... O com a mínim, si em poso des de la posició d'observador "objectiu" (paraula tabú, per la que et pot condemnar la comunitat periodística), aquell que desconeix i que espera que els mitjans apliquin la funció social que tant se'ls reclama, la finestra al públic, desconeix. Doncs, i permeti'm la metàfora, que ningú tregui el cap per la finestra no fos cas que abaixin la persiana abans d'hora i tinguem un disgust. En quin estat de dret es permet aquestes calumnies? Llibertat d'expressió sempre. I de mentida? Hi ha una comissió que regula el compliment del reglament a l'esport. Doncs torneu-me a disculpar, però si passem a l'esport allò que succeeix a la premsa actual, podríem veure perfectament a un futbolista jugant amb dues pilotes, jugadors de bàsquet pujats un sobre l'altre o boxejadors amb guants de ferro. I no em vull posar en temes més escabrosos, com un tal Tribunal Consti... No, no seguim per aquí que prendrem mal.
Valorem, doncs, aquestes quatre portades. Deixem de banda les ideologies pròpies, postures que ara no són rellevants. I llegim atentament els quatre titulars.






Rajoy és l'heroi? A no, que Zapatero l'"admet" a les negociacions... Però no hem quedat que Zapatero està espantat? Llavors per què no l'ha "convidat" abans? Ai senyor, és ben bé que no entenc res... Com a observador "objectiu" no entenc res. Com puc crear un estat d'opinió propi amb tanta divergència d'opinions? Ah (com diria aquell), opinió als titulars? Heretgia periodística! Pecador aquell que hagi rebutjat a seguir el codi ètic que tot informador ha de respectar, el primer article del qual obliga a separar opinió d'informació!
En la primera entrada vam fer una reflexió sobre l'estat del periodisme esportiu a l'estat espanyol. Hipocresia, males arts i un rigor professional que brillava per la seva absència. Des d'aquí faig una crida a tots aquells que, de manera gratuïta atorguen aquests adjectius a la premsa de l'esport sense reconèixer els mateixos errors a la premsa generalista. Que llegeixein els quatre titulars, que valorin les seves paraules, i que entenguin que aquells que volen vendre no són només uns, sinó que ho pretenen tots. Encara que el preu sigui embogir el lector amb una sola informació i quatre notícies diferents.