Valorem, doncs, aquestes quatre portades. Deixem de banda les ideologies pròpies, postures que ara no són rellevants. I llegim atentament els quatre titulars.




Rajoy és l'heroi? A no, que Zapatero l'"admet" a les negociacions... Però no hem quedat que Zapatero està espantat? Llavors per què no l'ha "convidat" abans? Ai senyor, és ben bé que no entenc res... Com a observador "objectiu" no entenc res. Com puc crear un estat d'opinió propi amb tanta divergència d'opinions? Ah (com diria aquell), opinió als titulars? Heretgia periodística! Pecador aquell que hagi rebutjat a seguir el codi ètic que tot informador ha de respectar, el primer article del qual obliga a separar opinió d'informació!
En la primera entrada vam fer una reflexió sobre l'estat del periodisme esportiu a l'estat espanyol. Hipocresia, males arts i un rigor professional que brillava per la seva absència. Des d'aquí faig una crida a tots aquells que, de manera gratuïta atorguen aquests adjectius a la premsa de l'esport sense reconèixer els mateixos errors a la premsa generalista. Que llegeixein els quatre titulars, que valorin les seves paraules, i que entenguin que aquells que volen vendre no són només uns, sinó que ho pretenen tots. Encara que el preu sigui embogir el lector amb una sola informació i quatre notícies diferents.
No hay comentarios:
Publicar un comentario