Televisió... botons... algú s'ho imaginava tant complicat?

Bé, primer post en el meu bloc - que arribar una mica tard - respecte el Taller de Televisió que estem efectuant amb els meus companys de la UPF. Després de dues setmanetes d'autèncita "immersió", paraula cada dia més familiar i a la que recorro ja habitualment en el meu diccionari, això comença a prendre cert sentit. Tres classes inicials d'autèntica bogeria, amb la sensació que fèiem tot al revès i desordenat, per acabar al final, i per art de màgia, sortint tot a la primera... Genial tothom al seu lloc, i gran experiència la de realitzador, sense gaire a explicar perquè amb prou feienes recordo què vaig fer. De fet, ens han ensenyat en els darrers dies que la feina del realitzador és la més important a l'hora de l'emissió. I jo dic, sí, però crec que hi ha un petit ajudant, una espècies de "Pepito Grillo" que fa obra realitat del que diu el realitzador. I en aquest cas, l'experiència de compartir això amb en Pedro, gran valencià i company de classe - i a sobre, culer - va ser espectacular. Esmentant un parell d'errors meus - o més - arribant a tot quan ningú hi arribava... senzillament genial. Ah, i sempre amb l'alegria que el caracteritza!
I ahir el segon, que era molt més ambiciós però que també va ser genial! Amb moltíssima més compliexitat es va superar un primer tràngol i es va acabar donant un bon informatiu, de la mà del Pauet, el Titus, els excel·lents presentadors - especial incidència vull fer en el meu heroi Nico - i un bon mesclatge d'en Juanca. Ara, a seguir treballant fort perquè el tercer sigui encara millor. Endavant!!